En su blog, la gran escritora y amiga Olga Xirinacs nos dejó el otro día este precioso poema de Josep Janés i Olivé. Ella, como buena pianista nos recordaba, que Frederic Mompou lo había transformado en música. Aquí tenéis esta bella canción. No es la versión de Josep Carreras, más conocida, sino de Carmen Bustamante, de gran delicadeza.
DAMUNT DE TU NOMÉS LES FLORS
“Damunt de tu, només les flors
eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
de flor! Donar-me com un llir,
a tu, perquè la meva vida
i no saber mai més la nit,
que al teu costat fora esvaïda.”
Molt bella,molt bella Joan Josep
ResponderEliminarOh, Joan Josep, quina alegria que em dónes amb aquest regal...
ResponderEliminarTant la música com el poema són l'expressió de la més alta espiritualitat, la sublimació de la intel·ligència.
Perquè l'amor és fort com la mort, diu el profeta que estimem.
Totes les gràcies i una abraçada,
Olga