212.- Vetllava, dejunava, plorava, feia almoina, a terres estrangeres anava l'Amic, per tal de poder moure a l'Amat a la seva voluntad, i enamorar els seus sotmesos a honrar els seus honraments.
212.- Velaba, ayunaba, lloraba, daba limosna, iba a tierras extranjeras el Amigo, para poder mover a el Amado a su voluntad, y enamorar a sus sometidos a honrar sus honores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario