LLIBRE D'AMIC I AMAT (228)

228.- Deia l'Amic al seu Amat:

- Amable Amat, tu has acostumat i instruït els meus ulls a veure, i les meves orelles a sentir els teus honraments; i per això està acostumat el meu cor a pensaments pels quals has acostumat els meus ulls a plorar i el meu cos a llanguir.

Respongué l'Amat a l'Amic i digué que sense tals costums i instruccions no estaria escrit el seu nom en el llibre en què estan escrits tots aquells que arriben a eternal benedicció i són esborrats llurs noms del llibre on estan escrits aquells que van a eternal maledicció.

228.- Decía el Amigo a su Amado:

- Apreciado Amado, has acostumbrado e instruido mis ojos a ver y mis oídos a oír tus honores; y por esto está acostumbrado mi corazón a pensamientos por los que has acostumbrado a mis ojos a llorar y mi cuerpo a languidecer.

Respondió el Amado al Amigo y dijo que, sin tales costumbres e instrucciones, no estaría escrito su nombre en el libro en que están escritos todos aquellos que llegan a la bendición eterna y son borrados sus nombres del libro en el que están escritos aquellos que van a la maldición eterna.