109.- Vaig trobar en la via de l'amor un amador que no parlava; amb plors, magres faiçons, llanguiments, acusava l'amor i el blasmava. S'excusava l'amor amb lleialtat, esperança, paciència, devoció, fortalesa, temperància, benanança. I per això blasmà l'amador, el qual es queixava de l'amor, puix que tan nobles dons li donava l'amor.
109.- Encontré en el camino del amor un amante que no hablaba; con llantos, pobres formas, languideces, acusaba al amor y lo condenaba. Se excusaba el amor con lealtad, esperanza, paciencia, devoción, fortaleza, templanza, bienandanza. Y por eso reprobó al amador, el que se quejaba del amor, ya que tan nobles dones le daba el amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario