110.- Cantava l'Amic i deia:
- Oh, quant gran malanança és l'amor! Ah, quant gran benanança és estimar el meu Amat, que estima als seus amadors amb infinit amor, eternal, dotat de tota acabada perfecció!
110.- Cantaba el Amigo y decía:
- ¡Oh, que gran desgracia es el amor!¡Ah, que gran ventura es amar a mi Amado, que ama a sus amantes con infinito amor, eterno, dotado de toda acabada perfección!
No hay comentarios:
Publicar un comentario