300.- Solaç ets, Amat, de solaç; per la qual cosa solaço els meus pensaments amb el teu solaç, que és solaç, i confort dels meus llanguiments i de les meves tribulacions, que estan atribolades en el teu solaç, per tal com no solaces els ignorants amb el teu solaç, i per tal com els qui coneixen el teu solaç no enamores més fortament perquè honorin els teus honraments.
300.- Solaz eres, Amado de solaz; por lo que solazo mis pensamientos con tu solaz, que es solaz, y comodidad de mis languideces y de mis tribulaciones, que están atribuladas en tu solaz, por cómo no solazas a los ignorantes con tu solaz, y por cómo a los que conocen tu solaz no los enamoras con más fuerza para que honren tus honores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario