LLIBRE D'AMIC I AMAT (152)

152.- Tant plorà i clamà l'Amic vers el seu Amat, fins que l'Amat devallà de les altures sobiranes del cel, i vingué a la terra a plorar, i plànyer, i morir per amor, i per educar els homes a estimar i a conèixer, lloar, els seus honraments.

152.- Tanto lloró y gritó el Amigo hacia su Amado, que el Amado bajó de las alturas soberanas del cielo, y vino a la tierra a llorar, plañir, y morir por amor, y para educar a los hombres en amar y conocer, alabar, sus honores.