Llegó triste y desalentado:
- Me paso la vida ayudando a los demás y parece que nadie se da cuenta. No me sirve de nada.
El Anacoreta le puso una mano sobre el hombro y le dijo:
- ¿Acaso los ríos beben de sus aguas?¿Crees que los árboles comen sus frutos? El agua, el fruto de nuestras acciones es para los demás; no para nosotros. A eso se le llama generosidad. Esa ha de ser tu alegría...
Curt i breu.... PERÒ UNA GRAN VERITAT.
ResponderEliminarL'arbre no menja dels seus fruits, i encara fa ombra i quan és vell... llenya pel foc.
El riu no beu de la seva aigua, però refresca a qui està al seu costat, embelleix el paisatge, font d'energia, via de transport i molt més.
Merci, sr Anacoreta.
Adrià Nyel.
Bona nit Joan Josep:
ResponderEliminarAmb aquesta sabia reflexió m´en vaig a dormir.
Bon cap de setmana, Montserrat