lunes, 5 de noviembre de 2012

EL ANACORETA Y EL ÓRGANO


La iglesia estaba en penumbra, apenas iluminada por la lámpara del santísimo y la suave luz del atardecer que se filtraba por las vidrieras. El Anacoreta y su joven seguidor escuchaban embelesados la melodía de Bach que el organista ensayaba en su instrumento.
En una pausa, el anciano dijo al oído del joven:
- El hombre es un instrumento musical de Dios. El órgano de esta iglesia, sin las manos virtuosas del organista, es un instrumento muerto. Un conjunto de madera y metal...Si nosotros nos dejamos interpretar por las manos de Dios, podemos ser melodía de amor para todos los hombres. Pero hay que abandonarse con fe en las manos divinas, si no, sólo somos carne y huesos...
Y guardó otra vez silencio, porque el organista empezaba a tocar otra pieza musical...

4 comentarios:

  1. Aquesta llum de la tarda a través dels vitralls i que soni una bona peça a l'orgue... La qüestió és saber transmetre una bona música i ser un bon artesà vidrier: la llum sempre ve de dalt, i és gratuïta.
    Una abraçada, Joan Josep.
    OX

    ResponderEliminar
  2. Benvulgut i apreciat Joan Josep:dispença el meu silenci,dons i tingut que cambiar-me el pc, dons el tenia espatllat.
    La musica, es puessia,es sntiment,ens aburreix quan estem de mal humor,i si estem contens usquem musica adient, pero si estem reseptius,ans fa summià,i ens transporte, cadas-cù:en sa manera. Una abraçada julio

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benvingut a casa. Em tenies preocupat. temia que estiguesis malalt. Ara quedo tranquil. Una abraçada: Joan Josep

      Eliminar
    2. De tot es fa`un feix, dons els problemes dels fills: tambè son els dels pares,i aixo ens fà fer pati.

      Eliminar