jueves, 17 de enero de 2013

SER...


Bastaría ser...pero lo complicamos. Nos ponemos mil máscaras que cada vez nos alejan más de nosotros mismos. Y sólo desde nuestro ser, podemos descubrir al Ser...
"Transido de Luz
cumplido de tierra y agua
manso y jubiloso
el verde canta
pletórico de tarde.
Las hojas se estremecen 
de brisa
y bisbisean una oración,
un mantra eterno, agradecido.
Se complacen en ser,
y lo que Es
se complace en ellas."
(Jesús de Torres)

3 comentarios:

  1. Ës un camí d'anar i tornar en els cercles més o menys habituals de la Terra: la natura es complau perquè 'és' i ens complau perquè la mirem.
    No sempre tot és verd i aigua sinó fums i escombraries. Són les paradoxes i els contrastos del viure, que germinen amb els segles des d'un inici caòtic.
    Una abraçada. Olga

    ResponderEliminar
  2. Es l`istin depredador de l`home,que tenim poder:aquest instin hem de pulir;don la marura no se l`enganya.

    Estem adormits,i sumiem ,i si summiem:no som nosaltres,sols cuan tenim conciencia de que s`acosta el final:llavors despertem i vivim el dia tan com som.Una abraçada

    ResponderEliminar
  3. Gran poema para significar el SER.
    Los tres últimos versos son pura esencia.
    Me gusta!
    Saludos

    ResponderEliminar