miércoles, 10 de agosto de 2016

LLIBRE D'AMIC I AMAT (252)


252.- Estava l'Amic un dia davant molts homes que el seu Amat havia honrat massa en aquest món, per tal com el deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven el seu Amat i escarnien els seus servidors. Plorà l'Amic, s'estirà els seus cabells, es picà la cara i esquinçà els seus vestits, i cridà en alta veu:
- ¿Es féu mai tan gran falta com menysprear el meu Amat?

252.- Estaba el Amigo un día delante de muchos hombres a los que su Amado había honrado en exceso en este mundo, por la forma como lo deshonraban en sus pensamientos. Aquellos despreciaban a su Amado y escarnecían a sus servidores. Lloró el Amigo, se estiró los pelos, se golpeó la cara y rasgó sus vestidos, y gritó con voz fuerte:
- ¿Se cometió nunca mayor falta que despreciar a mi Amado?

No hay comentarios:

Publicar un comentario